Etiqueta: The West Higland Way

Dia 8: Kinlochleven – Fort William

Es deia Pepe i era de Badajoz. Va arribar a Fort William fa setze anys, fugint d’un divorci, amb la intenció d’estar-hi uns mesos. Hi va trobar una gallega, i ja no va tornar. És taxista i propietari d’una petita companyia de taxis, pare de dues criatures escoceses, i té una clienta que es gasta l’ajuda per a alcoholisme al bingo i al taxi que l’hi porta, ja que és abstèmia.

Read More

Dia 7: Kingshouse – Kinlochleven

El bus de les 8:34 estava ple d’excursionistes. Si més no, de gent vestida d’excursionista. Tampoc és d’estranyar. De Crianlarich fins a Glencoe només hi ha un poble, Tyndrum, tres o quatre assentaments, i muntanyes. I el bus arriba fins a Fort William, centre neuràlgic dels esports de muntanya a Escòcia, com fa evident la quantitat de botigues de roba i material d’excursionisme, escalada, etc., que hi ha al centre de la ciutat. També és el final del West Higland Way.

Read More

Dia 6: Bridge of Orchy – Kingshouse

Havia demanat a la Wendy si podia esmorzar a tres quarts de vuit en lloc de les vuit. Has d’agafar el bus, va afirmar ella. La Wendy i el Philip són els propietaris de la Glenardran House, la casa on m’allotjaré dues nits més a Crianlarich, i que em va contractar el cambrer de Ben More Lodge perquè només podien oferir-me una nit de més. Però m’he assegut a esmorzar que eren gairebé les vuit.

Read More

Dia 4: Inverarnan – Crianlarich

M’he trobat al Greg, que no recordo com es diu, marxant amb els seus tres companys, quan jo anava a esmorzar. Era l’inquilí del bothy del costat. Havia fet el West Highland Way la setmana passada en bicicleta i aquesta el feia caminant, en només cinc dies. El vespre anterior vam estar comentant la duresa del terreny d’aquell dia, que ell també havia conegut a la parella d’americans, que jo també havia conegut a la parella d’alemanys, i, després de preguntar-me sobre la història de Catalunya, vam posar-nos una estona amb els anglesos. Havia votat Yes.

Read More

Dia 2: Drymen – Rowardennan

Hi havia tres taules ocupades esmorzant a primera hora, dues parelles i jo. La meva, al costat dels finestrals. Estava absent mirant com plovia quan m’ha portat els ous remenats. Plou, m’ha dit. Ha agafat una cadira, i m’ha començat a explicar que van obrir fa uns mesos, que va fer un març i un abril molt càlids, que ella ha fet el West Highland Way sencer un parell de vegades…

Read More

Dia 1: Milngavie – Drymen

Els dissabtes al matí, Glasgow dorm. Esperant el tren de les 8:31 érem 5 persones, tres d’elles amb motxilla. Al tren de les 8:20, que he deixat marxar per no esprintar, n’han pujat tres més. El tren ha sortit i ha arribat puntual, i a Milngavie totes fèiem pinta de començar el West Highland Way.

Read More
Loading