Què és el West Highland Way

by | 13 juny 2015 | 0 comments

The West Highland Way, el Camí de l’oest de les Highlands, és la ruta a peu de llarg recorregut més famosa d’Escòcia, anant de Milngavie fins a Fort William.

dies

quilòmetres

m. de desnivell acumulat

Inaugurada el 1980, comença a Milngavie, al nord de Glasgow, i acaba a Fort William, la capital dels esports de muntanya d’Escòcia i del Regne Unit, recorrent els 154 quilòmetres que separen aquestes dues poblacions. La guia oficial la divideix en 8 etapes, d’aproximadament 20 quilòmetres cadascuna.

La seva fama és deguda, sobretot, al fet que el camí creua o voreja alguns dels paratges naturals més impressionants d’Escòcia, com el Loch Lommond, Rannoch Moor, Glencoe o Ben Nevis.

Loch Lommond

És el llac més gran del Regne Unit, amb una extensió de 70 quilòmetres quadrats. Amb els 37 quilòmetres de distància de l’extrem nord al sud, és un dels llacs més llargs d’Escòcia. I també un dels més profunds: al sud d’Inversnaid, el llac té uns 190 metres de profunditat, 182 per sota del nivell del mar. L’any 2002, el Loch Lommond i els Trossachs van ser establerts com a Parc Nacional, el primer que es creava a Escòcia.

És un llac fronterer, on finalitzen les Lowlands i comencen les Highlands. I ho reflecteix clarament: ample i ple d’illes al sud, estret i profund al nord, el llac marca un abans i un després dins el West Highland Way, que ressegueix la riba oriental del llac durant 30 km.

El Loch Lommond
El pic Ben Vorlich, nevat

Rannoch Moor

Un moor és una zona erma, inhabitada i sense cultivar. Rannoch Moor és, potser, el moor més gran d’Escòcia, amb 130 quilòmetres quadrats d’extensió. Dic potser perquè els límits no són clars, ni els d’un moor en general, ni els de Rannoch Moor en particular. Però amb el que tothom sembla estar d’acord és que és el més grandiós: té les muntanyes més altes, està ple de crestes i turons, i les valls dibuixen llacs i rius serpentejants.

L’absència de tot és el tret més destacat pels excursionistes quan hi passen: tranquil·litat i calma absoluta, si el temps acompanya. Si no ho fa… els escocesos diuen que a Rannoch Moor, l’infern no és calent.

Glencoe

Ben Nevis i Glencoe formen part d’una Àrea Escènica Nacional (National Scenic Area, que en diuen ells). Un glen és una vall estreta, i aquest és el gran encant de Glencoe: muntanyes de mil metres creant una vall tan estreta que cap en una fotografia. D’origen volcànic, Glencoe és considerada una de les zones més espectaculars i belles d’Escòcia.

El Ben Nevis, per altra banda, és el cim més alt del Regne Unit, amb 1344 metres d’altitud. Situat a tocar de Fort William, el cim rep uns 100.000 muntanyistes l’any, sent una de les destinacions més populars dels esports d’aventura.

La millor època per fer el West Highland Way

Aquest és un tema molt personal, però de novembre a març, si no sou muntanyencs experts, oblideu-vos de fer el West Highland Way: podeu trobar-vos amb condicions meteorològiques dures, necessitant l’ús de raquetes de nou o grampons, sobretot a les etapes finals, o bé haver-vos d’orientar mitjançant mapa i brúixola, perquè el camí ha desaparegut sota una capa de neu.

Tot i que durant aquests mesos pot haver-hi setmanes favorables per fer el camí, especialment durant l’hivern més suau, i que els últims dies de març i inicis de la primavera el temps pot ser agradable, pot canviar ràpidament i convertir un dia assolellat en un dia desagradable i complicat. Durant aquesta època, s’ha de ser més conscient que mai de les dificultats que poden aparèixer. La gent de Walking Highlands us informen de la preparació necessària per endinsar-se a les Highlands durant l’hivern.

Maig és el mes amb menys pluja en aquesta part d’Escòcia, i el dia ja és molt llarg. Suposo que per això és el mes preferit pels escocesos per fer el camí. Jo el vaig fer la primera setmana de maig, i podeu veure a les fotografies que el paisatge no sembla gens primaveral. Juny és el segon mes menys plujós, i ja tot és de color verd. Primavera i tardor és l’època on el camí és més bonic (com a tot arreu, vaja), tot i que potser climatològicament la primavera allà comença més tard, sobretot passat Crianlarich.

Si es vol fer algun munro, que són les muntanyes de més de 3000 peus d’alçada (914 metres), pels que el West Highland Way passa a prop, com el Ben Lomond, el mateix Ben Nevis, o el Ben More a Crianlarich (ben vol dir muntanya), és probable que, durant el maig, a la part més alta hi hagi encara neu. Si la pluja pot ser un gran obstacle, el més fotut és el vent. N’hi bufa molt, i amb moltes ganes!! El vent que feia, per exemple, pujant a Conic Hill (350 metres), era tan fort que desequilibrava.