The West Highland Way

Caminant pels paratges més bells d’escòcia

Una de les rutes a peu més impressionants del món.

Descobreix per què, cada any, milers d’excursionistes arriben a Milngavie per començar el West Highland Way.

Què és el West Highland Way

Les 8 etapes recomanades

La divisió més habitual del West Highland Way és la de 8 etapes, però és possible fer-lo amb més o menys dies depenent de l'estat físic de cadascú.

L'allotjament

L'allotjament al llarg del West Highland és més aviat escàs. Afortunadament, l'acampada és lliure en la majoria d'etapes, i sempre hi ha transport públic a l'inici o final d'etapa.

El transport

La xarxa de transport públic ens permet connectar l'inici i el final del West Highland Way amb Glasgow, així com moure'ns entre l'inici i final de la majoria d'etapes.

L'equipament

Anar ben preparats, amb el material més escaient, i en la justa mesura, ens ajudarà a recórrer el West Highland Way més fàcilment i sense problemes.

La meva experiència

El 2015 vaig tenir la sort de poder gaudir d’aquesta meravellosa ruta a peu que és el West Highland Way.

A continuació, podeu trobar el diari de viatge que vaig escriure durant aquelles 8 etapes que van acabar sent-ne 9.

Hi trobareu reflexions i vivències personals, però també l’explicació de com i per on transcorre l’etapa, així com un mapa i un perfil en format GPX, que us pot ser de més ajuda.

Creuant el riu Fillan · West Highland Way
Inici del West Highland Way

Primera etapa: Milngavie – Drymen

Els dissabtes al matí, Glasgow dorm. Esperant el tren de les 8:31 érem 5 persones, tres d’elles amb motxilla. Al tren de les 8:20, que he deixat marxar per no esprintar, n’han pujat tres més. El tren ha sortit i ha arribat puntual, i a Milngavie totes fèiem pinta de començar el West Highland Way.

Etapa 2 West Highland Way

Segona etapa: Drymen – Rowardennan

Hi havia tres taules ocupades esmorzant a primera hora, dues parelles i jo. La meva, al costat dels finestrals. Estava absent mirant com plovia quan m’ha portat els ous remenats. Plou, m’ha dit. Ha agafat una cadira, i m’ha començat a explicar que van obrir fa uns mesos, que va fer un març i un abril molt càlids.

Tercera etapa: Rowardennan – Inverarnan

Tot alberg digne d’admirar ha de tenir el seu pèl-roig treballant-hi. Al Rowardennan Lodge s’encarrega de servir el menjar. I per cada plat que ahir servia al grupet de quatre dones que van esdevenir les autèntiques reines de la festa, ell s’enduia una ovació i el cuiner uns quants congratulations.
Etapa 4: Inverarnan - Crianlarich

Quarta etapa: Inverarnan – Crianlarich

M’he trobat al Greg, que no recordo com es diu. El vespre anterior vam estar comentant la duresa del terreny d’aquell dia, que ell també havia conegut a la parella d’americans, que jo també havia conegut a la parella d’alemanys, i, després de preguntar-me sobre la història de Catalunya, vam posar-nos una estona amb els anglesos. Havia votat Yes.
Etapa 5: Crianlarich - Bridge of Orchy · West Highland Way

Cinquena etapa: Crianlarich – Bridge of Orchy

Crianlarich té estació de tren i parada de bus, com ja us he dit. És un bon punt de partida cap al nord, vers les Highlands, i un bon punt de retorn cap al sud, vers les Lowlands. O pots canviar de via i anar cap a l’oest, a Oban. A Crianlarich el tren també s’hi queda més del compte, uns 6 minuts.
Etapa 6: Bridge of Orchy - Kingshouse

Sisena etapa: Bridge of Orchy – Kingshouse

Havia demanat a la Wendy si podia esmorzar a tres quarts de vuit en lloc de les vuit. Has d’agafar el bus, va afirmar ella. La Wendy i el Philip són els propietaris de la Glenardran House, la casa on m’allotjaré dues nits més a Crianlarich, i que em va contractar el cambrer de Ben More Lodge perquè només podien oferir-me una nit de més.
Etapa 7: Kingshouse - Kinlochleven

Setena etapa: Kingshouse – Kinlochleven

El bus de les 8:34 estava ple d’excursionistes. Si més no, de gent vestida d’excursionista. Tampoc és d’estranyar. De Crianlarich fins a Glencoe només hi ha un poble, Tyndrum, tres o quatre assentaments, i muntanyes. I el bus arriba fins a Fort William, centre neuràlgic dels esports de muntanya a Escòcia. També és el final del West Higland Way.
Vuitena i última etapa del West Highland Way

Vuitena etapa: Kinlochleven – Fort William

Es deia Pepe i era de Badajoz. Va arribar a Fort William fa setze anys, fugint d’un divorci, amb la intenció d’estar-hi uns mesos. Hi va trobar una gallega, i ja no va tornar. És taxista, pare de dues criatures escoceses, i té una clienta que es gasta l’ajuda per a alcoholisme al bingo i al taxi que l’hi porta, ja que és abstèmia.

Una experiència que va començar a Glasgow i va acabar a Edimburg

Glasgow

Glasgow

En un sistema finit, limitat i sempre curt, com són les vacances, Glasgow n’és la víctima. I no pas per demèrit seu, sinó perquè amb Edimburg a 50 milles, poques ciutats hi tenen res a fer. La gent té el costum de no recomanar-la, de dir que a Escòcia hi ha llocs millors per visitar. Permeteu-me discrepar.

Edimburg

Edimburg

Un viatge a Escòcia no pot acabar sense trepitjar Edimburg. Si més no, si el viatge el faig jo. I si qui viatja sou vosaltres, faríeu bé de seguir el meu exemple.