Els dies
Informació
el meu
camí
Dia 1: Milngavie – Drymen
Els dissabtes al matí, Glasgow dorm. Esperant el tren de les 8:31 érem 5 persones, tres d’elles amb motxilla. Al tren de les 8:20, que he deixat marxar per no esprintar, n’han pujat tres més. El tren ha sortit i ha arribat puntual, i a Milngavie totes fèiem pinta de començar el West Highland Way.
Read More
Dia 2: Drymen – Rowardennan
Hi havia tres taules ocupades esmorzant a primera hora, dues parelles i jo. La meva, al costat dels finestrals. Estava absent mirant com plovia quan m’ha portat els ous remenats. Plou, m’ha dit. Ha agafat una cadira, i m’ha començat a explicar que van obrir fa uns mesos, que va fer un març i un abril molt càlids, que ella ha fet el West Highland Way sencer un parell de vegades…
Read More
Dia 3: Rowardennan – Inverarnan
Tot alberg digne d’admirar ha de tenir el seu pèl-roig treballant-hi. Al Rowardennan Lodge s’encarrega de servir el menjar. I per cada plat que ahir servia al grupet de quatre dones que van esdevenir les autèntiques reines de la festa, ell s’enduia una ovació i el cuiner uns quants congratulations.
Read More
Dia 4: Inverarnan – Crianlarich
M’he trobat al Greg, que no recordo com es diu, marxant amb els seus tres companys, quan jo anava a esmorzar. Era l’inquilí del bothy del costat. Havia fet el West Highland Way la setmana passada en bicicleta i aquesta el feia caminant, en només cinc dies. El vespre anterior vam estar comentant la duresa del terreny d’aquell dia, que ell també havia conegut a la parella d’americans, que jo també havia conegut a la parella d’alemanys, i, després de preguntar-me sobre la història de Catalunya, vam posar-nos una estona amb els anglesos. Havia votat Yes.
Read More
Dia 5: Crianlarich – Bridge of Orchy
Crianlarich té estació de tren i parada de bus, com ja us he dit. És un bon punt de partida cap al nord, vers les Highlands, i un bon punt de retorn cap al sud, vers les Lowlands. O pots canviar de via i anar cap a l’oest, a Oban. A Crianlarich el tren també s’hi queda més del compte, uns 6 minuts.
Read More
Dia 6: Bridge of Orchy – Kingshouse
Havia demanat a la Wendy si podia esmorzar a tres quarts de vuit en lloc de les vuit. Has d’agafar el bus, va afirmar ella. La Wendy i el Philip són els propietaris de la Glenardran House, la casa on m’allotjaré dues nits més a Crianlarich, i que em va contractar el cambrer de Ben More Lodge perquè només podien oferir-me una nit de més. Però m’he assegut a esmorzar que eren gairebé les vuit.
Read More
Dia 7: Kingshouse – Kinlochleven
El bus de les 8:34 estava ple d’excursionistes. Si més no, de gent vestida d’excursionista. Tampoc és d’estranyar. De Crianlarich fins a Glencoe només hi ha un poble, Tyndrum, tres o quatre assentaments, i muntanyes. I el bus arriba fins a Fort William, centre neuràlgic dels esports de muntanya a Escòcia, com fa evident la quantitat de botigues de roba i material d’excursionisme, escalada, etc., que hi ha al centre de la ciutat. També és el final del West Higland Way.
Read More
Dia 8: Kinlochleven – Fort William
Es deia Pepe i era de Badajoz. Va arribar a Fort William fa setze anys, fugint d’un divorci, amb la intenció d’estar-hi uns mesos. Hi va trobar una gallega, i ja no va tornar. És taxista i propietari d’una petita companyia de taxis, pare de dues criatures escoceses, i té una clienta que es gasta l’ajuda per a alcoholisme al bingo i al taxi que l’hi porta, ja que és abstèmia.
Read More
Les ciutats
Glasgow
Dia 0: Glasgow
En un sistema finit, limitat i sempre curt, com són les vacances, Glasgow n'és la víctima. I no pas per demèrit seu, sinó perquè amb Edimburg a 50 milles, poques ciutats hi tenen res a fer. La gent té el costum de no recomanar-la, de dir que a Escòcia hi ha llocs millors per visitar. Permeteu-me discrepar.
Les ciutats
Edimburg
I, finalment, Edimburg
Un viatge a Escòcia no pot acabar sense trepitjar Edimburg. Si més no, si el viatge el faig jo. I si qui viatja sou vosaltres, faríeu bé de seguir el meu exemple.